La gestió de la reputació on-line o ORM (Online Reputation Management) és cada dia més important en el món digital. Moltes vegades es tendeix a barrejar els conceptes de marca i reputació però, entre ells, existeix una gran diferència. Mentre la marca la creem, la construïm i la controlem nosaltres, tant si és la nostra marca personal o la d’una empresa, la reputació és quelcom que no depèn de nosaltres sinó de com el nostre entorn ens percep. I aquest tret diferencial entre marca i reputació, el control, és un fet que no podem obviar.
Avui en dia ens trobem amb usuaris que han deixat d’ésser subjectes passius, receptors d’un determinat servei o producte, per convertir-se en generadors d’opinió que, amb menor o major mesura, poden influir positiva o negativament en com els altres usuaris perceben la nostra marca. La monitorització constant de tot el que es diu de nosaltres a la xarxa i la capacitat per contestar de forma àgil i eficaç són claus. Per tant, avui en dia, ja no és tant important aparèixer als primers llocs dels resultats de cerca, que també, sinó que els resultats de les cerques ofereixin una opinió positiva de nosaltres. I per tot, és fa més necessari que mai la figura del gestor de reputació, que ha de tenir un pla ben definit, actuar amb temps i treballar de forma preventiva. Continua llegint »
Pictofy.com és un blog sobre icones i recursos gràfics que he endegat conjuntament amb na Lali Masriera i en Daniel Ruiz. Hi podeu trobar icones per descarregar, vectors, alguna tipografia i la referència d’alguns dels autors d’aquests materials. No té cap més pretensió que la de recopilar el que ens sembla interessant i compartir-ho a la xarxa. Hem habilitat diverses eines, per a fomentar la conversa i rebre les vostres aportacions, com un compte a Twitter i una pàgina a Facebook. De moment ho fem en anglès, però la veritat és que de text n’hi ha poc. El que prima per damunt de tot és la imatge i els recursos compartits.
Estones de cafè, xerrades animades en qualsevol bar sobre temes tan diferents com futbol, el naixement d’un fill, política, l’última xafarderia d’algun amic o conegut,… Rarament, les converses anaven més enllà de l’àmbit més proper, la família o el cercle d’amics. De la mateixa manera, la informació d’allò que succeïa en el món ens arribava de forma unidireccional, a través de la premsa, la ràdio o la televisió. El paper dels individus era totalment passiu, pràcticament nul, limitat només a rebre i creure’s allò que els explicaven, i les notícies eren susceptibles al control, la manipulació i fins i tot, la censura. No fa gaires anys d’això, però sona com molt llunyà.
Tanmateix, en els últims anys l’evolució de les noves tecnologies ha propiciat que les llars del país hagin passat de tenir només un telèfon fix a tenir varies línies, connexió a internet d’alta velocitat, televisió digital, satèl·lit i un o més telèfons mòbils per persona. El vertiginós avenç de les comunicacions i de com les persones interaccionen entre elles, o amb institucions i empreses, ha modificat la seva conducta fins el punt que ara, el teletreball, demanar hora al metge, o fins i tot seguir el postoperatori d’un pacient a centenars de quilòmetres de l’hospital és una realitat que no estranya a ningú. Del fet anecdòtic de poder parlar per videoconferència amb un familiar llunyà, hem arribat a una situació on estar connectats a la xarxa permanentment s’ha convertit en una necessitat cada cop més imperiosa fins al punt que internet ha passat de ser un privilegi a ser considerat un dret irrenunciable de la nostre societat.
Continueu llegint la resta de l’article “Estem hiperconnectats?” publicat a l’AnoiaDiari
Per què pensem com pensem? Per què actuem com actuem? Fins ara creiem que la major part de les coses que fem les portem a terme gràcies a la nostra consciència, a tot allò que durant la vida hem aprés, però sembla ser que no és ben bé així. Els nostre inconscient emmagatzema molta més informació que la nostra part conscient, rècords en estat pur més enllà d’allò que em volgut creure influenciats per la societat on vivim. En aquest interessant episodi de Redes Eduard Punset ens acosta, de la mà del psicòleg John Bargh, fins a quin punt estem lluny de conèixer el veritable motiu de les nostres accions.
Avui, demà i demà passat són dies molt especials, de recolliment, per rebre i sobretot per donar. Un simple gest, la companyia o una llarga sobretaula són suficients per fer d’aquests dies unes jornades especials.
Us desitjo un molt Bon Nadal a tots i, si ho voleu, us deixo una de les llista de reproducció que escoltaré aquests dies.
