La nostra vida digital (Facebook, Twitter, Flickr, …) ens porta a conèixer gent molt interessant. En el meu cas, i entre moltes altres persones, a les passades Jornades de la Penedesfera vaig tenir el plaer de trobar-me (en real) amb Núria Antolí, directora creativa i consultora en comunicació de marca. De la conversa que vaig tenir amb ella, impressions personals a banda, vaig treure la conclusió que, per sobre de tot, la Núria és una persona que podria definir amb la paraula “inquieta”. És una inquieta per aprendre, per conèixer i per compartir i suposo que és aquesta inquietud la que l’ha portat a organitzar les trobades d’estrelles visuals.
La tercera edició d’aquestes trobades, a les quals em va convidar, versava sobre la comunicació i la creativitat i va tenir lloc el passat 7 de juliol a la platja de la Nova Icària, en un entorn mediterrani i molt distes. Per motius personals i laborals no vaig poder apropar-m’hi però no per això vull deixar escapar l’oportunitat de parlar-ne. La veritat és que l’entorn era inigualable; platja, hamaques i gent interessant per conèixer i intercanviar impressions. I el tema encara més interessant; comunicació i creativitat com un canal democràtic a l’abast de tots per expressar-nos a/i amb la societat. No en diré gaire més, perquè la Núria ha elaborat un molt bon resum de tot el que va donar de si la vetllada i una recopilació de les opinions dels assistents, però si voldria fer èmfasi en la importància d’aquests tipus de trobades. La gent del sector, amb el munt de xarxes socials a les que estem connectats, correm el perill de perdre el contacte amb la realitat, d’ésser absorbits per un món digital cada vegada més extens i perdre l’autèntica essència de la comunicació, el contacte personal de tu a tu. És per aquest motiu que m’alegro de la iniciativa de gent com la Núria i companyia, que posen els mitjans perquè aquest contacte sigui possible. I ens veiem a la propera!



és un post preciós!!! … però em fa posar vermella! de debó em veus així? qué guai :) EPS! a la propera a mi vera!
I em quedo amb aquesta frase que has escrit:
…per no perdre l’autèntica essència de la comunicació, el contacte personal de tu a tu [...]
perquè és precisament AIXÒ!
Gràcies Núria! Si si de debò, sinó no ho hagués escrit. Ens veiem :)
Retroenllaç: Estrellas Visuales: to be continued… « nuria antoli