Ahir, tot em feia fàstic…

Millor llevar-te amb un somriure :)

Ja se que això farà baixar el nivell d’aquest bloc, si és que algú considera que el te, però no puc evitar dir que ahir tot em feia fàstic… Era un d’aquells dies que comencen malament, segueixen pitjor i acaben fatal. Un d’aquells dies que val més oblidar, esborrar del calendari, com si no haguessin existit, deixar-lo enterrat en alguna part amagada del cervell. No entenia res i potser ni volia fer l’esforç per entendre-ho perquè total, tampoc serveix de res.

Tot i així m’agradaria aprofitar el dia d’ahir per apuntar un pensament. Ningú és perfecte! Sí, ningú fa les coses 100% bé per tothom. És teòrica i pràcticament impossible. Si fem quelcom, sempre, estarem beneficiant a algú i perjudicant a un altre. Les maneres no sempre seran les millors a vista de tothom. Certament podríem fer les coses molt millor, però no, les fem com les fem. I qui pensi el contrari té un greu problema, un problema gravíssim, que hauria de reflexionar i intentar solucionar. Les coses no sempre són blanques o negres, hem de ser modestos i humils, pensar que les nostres accions tenen efecte sobre la gent que ens rodeja i sobre la gent que rodeja la gent que ens rodeja i així, una gran cadena d’efectes que es propaguen. I no podem amagar-nos d’això. Hem de ser responsables del que fem i acceptar-ho. Per exemple; dins un poble un conductor, totalment distret cercant el nom d’un carrer, es salta un semàfor en vermell. Un altre conductor que te el seu semàfor en verd i s’acosta a 100 km/h toca el clàxon, increpa i insulta al conductor distret. Penseu que aquesta acció és lícita? Molts contestareu que sí però jo us diria que no. En primer lloc el conductor distret ha fet malament, mai hem de perdre l’atenció a la carretera. Però en segon lloc el conductor emprenyat, a quina velocitat anava? A 100 km/h per una zona on no podia passar de 50. Si hagués anat a la seva velocitat, hauria tingut temps de frenar, sense necessitat d’insultar ni increpar ningú, per què tothom es pot equivocar, no? Mai ens hem distret a la carretera? Per tant, i resumint, crec que hauríem de fer l’esforç d’ésser més respectuosos amb la gent que ens rodeja, de llevar-nos amb un somriure i mantenir-lo durant el dia perquè tots ens podem equivocar, tots podem fer coses que altres poden no entendre, i com que tots som tots, on està el problema?

Per sort hi ha gent que amb el seu caràcter, la seva forma de ser i d’actuar compensa sobradament els mal educats que viuen per escampar la seva mala llet arreu. A tots aquests que em rodegeu i em feu feliç volia aprofitar, avui, per donar-vos les gràcies i no deixar que el fàstic de dies com ahir es propagui a tots els dies de la meva vida. Gràcies!