
Vista aèria de la nova terminal a l'aeroport del Prat
Article publicat a L’Extra nº 305 de l’01/07/09
Avui s’ha posat en funcionament la nova terminal, la T1, a l’aeroport del Prat. Una infraestructura molt necessària que ha de convertir el Prat en un ‘hub’ internacional i permetre a Barcelona, i per extensió Catalunya, encarar el futur amb suficients garanties per no perdre pes respecte altres capitals europees. La T1 permetrà a l’aeroport barceloní de rebre 55 milions de passatgers l’any (l’any passat n’hi van passar 30,2 milions) i d’augmentar la freqüència de les operacions (envolaments i aterratges): de 64 l’hora a 90. També augmentarà la superfície hàbil per poder ubicar al Prat la seu, al sud d’Europa, dels vols de les principals companyies aèries; les de Star Alliance, que comença a operar amb Spanair, companyia de capital català; les del grup One World que hi operaran a partir del setembre; i les de Sky Team, abans d’acabar-se l’any. Però, tot i que les dades són molt optimistes, podem considerar que hem recuperat el tren a nivell d’infraestructures? Podem considerar que ja tenim un aeroport de primera? Hem d’estar satisfets amb l’obra que ahir va inaugurar Zapatero i Montilla?
Promeses i més promeses. Ahir mateix Zapatero deia que volia tancar un model de gestió compartit amb la Generalitat per l’aeroport del Prat, just després de tancar un traspàs de rodalies deficitari, d’enllestir unes obres del TGV que encara no connecten amb França, i sense haver tancat un acord de finançament satisfactori per Catalunya. Mentrestant, alguns dels socis de govern van anunciar que no assistirien a la inauguració com a queixa per les promeses incomplides, tot i que al final formaven a primera fila, i l’oposició s’atribuïa una infraestructura que sí, van firmar, pactar i planificar, però potser ho van fer tard, malament i a masses anys vista. La realitat és que aquesta terminal s’inaugura 11 anys després de ser “pactada” (en aquest temps Barajas ha vist néixer 2 terminals), sabent que s’ha de planificar una quarta pista que no està ni en ment del govern i que haurem d’esperar encara 3 anys més perquè Rodalies i el Metro de Barcelona arribin al Prat (a Barajas el metro hi arriba des de l’any 1.999, permetent facturació a Nuevos Ministerios des de 2.002, i Rodalies hi arribarà enguany). Els accessos per carretera tampoc han millorat gaire; continuem arribant al Prat per la C-31, amb un ramal que connecta amb la T1, però que ni de bon tros soluciona els problemes d’una autovia que ratlla el col·lapse des de fa anys.
Sí, avui ens hem de felicitar per aquesta fita històrica, i ho fem amb el vol inaugural de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona, el vol JK401 de Spanair amb destí a… l’aeroport de Barajas. Visca!!



Per mi, el pitjor és no tenir opció a fer una gestió propia de la infraestructura. És el que es fa en una gran part dels aeroports europeus. Aquí no, nosaltres haurem d’esperar que decideixen uns paios a Madrid, que sempre escombren cap a casa (seva) sense miraments. Seria com estar de lloguer, per que ens entenguem. “Interés general” en diuen ells!
Retroenllaç: Article publicat a l’Extra | batega.cat