Copa, lliga i Champions!! amb estil

Guardiola i el seu equip fan història (Foto: EFE)

Aquest Barça ha fet història i serà recordat per molts com un dels millors equips que mai ha vist jugar. Jo no sóc molt donat a parlar de futbol (crec que ja se’n parla prou) però ara que ja s’ha acabat la temporada faré una excepció. Un petit homenatge al Barça que aquest any ens ha emocionat, ens ha fet gaudir i ens ha fet recuperar la il·lusió com ho va fer aquell ja mític “Dream Team”. No només han jugat bé, sinó que a més han guanyat títols i no s’han deixat endur per l’eufòria d’un 2-6 contra el Madrid o d’una temporada quasi perfecte de principi a fi. Val a dir que els jugadors hi tenen molt a veure, com la directiva, els periodistes, l’anomenat entorn, l’afició, però per sobre de tots, crec que s’ha de reconèixer la tasca de l’equip tècnic i per sobre de cap altre la de Josep Guardiola.

Aquest home és la personificació de la feina ben feta, amb rigor, amb entrega, amb il·lusió, amb ganes, i un llarg etcètera de qualificatius dels quals m’agradaria ressaltar-ne un, amb estil. Sí senyor, aquest Barça ha demostrat que per joc és el millor i també ha donat una gran lliçó d’estil actuant amb modèstia i treball diari. La figura de Guardiola, al meu entendre, ha estat clau. Crescut, esportivament parlant, a la Masia i essent una de les figures del “Dream Team” va deixar el Barça per veure món, per entendre altres formes de veure i viure el futbol i finalment ha tornat, rodejat de bona gent. Ha sabut aprendre, escoltar, deixar-se aconsellar i ha sabut fer-se respectar, fer-se escoltar i transmetre una filosofia de futbol basada en la disciplina i el respecte. Un respecte als vestidors, i també un respecte de portes enfora, a l’afició i als rivals. Ha potenciat el paper de les estrelles de l’equip i les ha sabut compensar a la perfecció amb la il·lusió dels nois de la Masia. Ha respectat als rivals i ha sabut anar amb la cara ben alta defensant els seus principis de treball. I això ho ha sabut transmetre als jugadors.

De l’equip de les tres copes en recordarem centenars de jugades, de moments, de victòries però per sobre de tot, en recordarem aquell noi de la Masia que va començar com a recull pilotes, va triomfar com a jugador i va arrasar com a entrenador. I per acabar em desvio de l’esport per deixar una reflexió que aquests dies ha estat redundant al meu cap, i és que desitjaria que moltes altres persones del món empresarial, polític, docent, etc. prenguessin nota del que han vist i comencessin a treballar amb aquesta entrega, esforç i també modèstia. Potser d’aquesta manera tindríem alguna esperança per poder canviar les coses.