Va ser una nit de St. Joan
que algú em va parlar de tu,
jo no sabia tant sols
ni quin era el teu nom
però algú
em va parlar de tu.
I si et dic que en realitat
mai m’hi havia fixat
jo no ho vaig demanar
però et van posar al davant
i potser potser potser
…em va agradar.
I avui torna a ser St. Joan
les fogueres tornen a cremar
avui torno a aquell instant
i em poso a tremolar
la màgia d’aquesta nit
sembla que es pot tocar amb els dits
si pogués ser jo el teu desig.
Ens varem començar a mirar
després ens varem saludar
i ara que ja hem parlat
no sé què deus pensar.
I aprofito el moment
per preguntar-te el què sents
parlar de sentiments
que ni tant sols jo entenc
i potser potser potser
…tu també tens.
I avui torna a ser St. Joan
les fogueres tornen a cremar
avui torno a aquell instant
i em poso a tremolar
la màgia d’aquesta nit
sembla que es pot tocar amb els dits
si pogués ser jo el teu desig.
Jo no et prometo un món millor,
no t’asseguro que brilli sempre el sol
però si em portes allà on viuen les fades
i ens acullen entre les seves ales
tornarem a saber què és volar
i aprendrem un altre cop a estimar.
Perquè avui torna a ser St. Joan
les fogueres tornen a cremar
avui torno a aquell instant
i em poso a tremolar
la màgia d’aquesta nit
sembla que es pot tocar amb els dits.
Si pogués ser jo el teu desig…
Si pogués ser jo el teu desig…
Lletra | Meritxell (La huella de nagali)
Aquest algú em va dir un dia que existien les fades, em va agradar el comentari (encara que potser tenim conceptes diferents de fada), sap moltes llegendes del bosc…de les plantes…i té una sensibilitat especial cap a la naturalesa…encara que sempre està “ocupat” (en realitat crec que són excuses) m’agrada compartir amb ell de tant en tant alguna conversa…Per això aquesta cançó és per a ell; perquè la revetlla de St. Joan de fa uns 3 anys aproximadament algú m’en va parlar per primera vegada, i tot i que l’he pogut descobrir poquet…ha estat molt interessant, FELIÇ ST. JOAN