Eleccions al Parlament Europeu 2009
Avui és el dia que milions de ciutadans europeus som cridats massivament a les urnes per exercir el nostre dret a vot. I avui és el dia en que novament es constatarà la poca il·lusió que genera el projecte europeu entre els ciutadans. Durant les últimes setmanes el tema de debat no era quina de les opcions polítiques representaria millor els nostres interessos. El tema de debat principal era si l’abstenció superaria el 50%. I sincerament això em decepciona enormement perquè quan sento a una persona com jo, de l’època post-franquista, plantejar-se si votar o no em fa reflexionar sobre el grau de desafecció de la gent i sobre la poca memòria que tenim. No fa tant, escassos 30 anys, persones com jo morien per defensar el seu dret a ser, el seu dret a decidir qui els governava.
Avui m’he llevat relativament d’hora, i havent esmorzat he anat al meu col·legi electoral a dipositar la meva butlleta, a exercir el meu dret a vot, i ho he fet, no perquè em faci especial il·lusió el projecte d’una Europa unida, no perquè tingui un referent polític aquí, a Catalunya, que m’encoratgi i doni utilitat al meu vot, ho he fet perquè és el meu dret. L’únic motiu que m’ha empés a llevar-me per anar a votar ha estat aquest. Però sembla ser que pel 73,24% dels catalans (la participació a les 6 de la tarda a Catalunya era del 26,76%) el fet de votar no és un dret, ni una obligació, ni una opció, ni tant sols és mínimament interessant. Amb tots els respectes, no podem, i seria vergonyós fer-ho, culpar d’aquest passotisme als polítics perquè els polítics ens representen, i ho fan millor i pitjor, però hi ha suficients opcions a la societat catalana per castigar als polítics que pitjor ho fan i premiar als que millor defensen els nostres interessos. Avui podíem elegir des de l’opció més extremista a la més moderada, des de l’opció més de “dretes” a la més d’”esquerres”, podíem triar i remenar i si cap opció ens semblava prou interessant, podíem optar pel vot en blanc i afegir-nos a una de les moltes entitats no vinculades a cap partit que lluiten pels nostres drets.
En aquest article no vull eximir als polítics de la seva responsabilitat. Durant molts anys he estat “polític” i he lluitat per guanyar eleccions i per tant sé la mena de gent que hi ha. Sé que molts només hi són per tenir la seva cadireta i un bon sou a final de més, però també n’hi ha que es deixen la pell per defensar el que creuen just, per treballar i canviar les coses. I n’hi ha de bons i dolents a tots els partits i cada partit és mou pels seus interessos però la societat té un greu problema si no entén que per canviar les coses s’ha d’implicar. No comprenc com fa 4 dies centenars de joves es manifestaven contra el pla Bolonya i ara, ara que poden decidir qui modificarà o acatarà aquest pla, és queden a casa i “passen” de votar. No comprenc com els ciutadans, sabent que Europa dictarà les polítiques que afectaran el seu dia a dia d’una forma cada vegada més determinant, és queden a casa i “passen” de votar. I ja en clau catalana no comprenc com nosaltres, sabent que PP = PSOE (malauradament incloc PSC), ens quedem a casa i “passem” de donar un xic més de representació a partits que podrien defensar els nostres interessos d’una manera més determinant. I torno a repetir, no vull eximir als polítics de la seva responsabilitat, uns per fer una campanya sense cap mena de projecte amb l’únic objectiu de derrotar la “dreta”, com si fossin el dimoni, i els altres per tenir un projecte més aviat fluix sense presentar una alternativa creïble.
No m’allargaré gaire més. Crec que els polítics hauran de fer una reflexió sobre les causes d’aquesta abstenció però nosaltres, com a societat i a nivell individual, també hauríem de reflexionar sobre si quan ens manifestem contra la directiva de torn ho fem per una causa o simplement ens hi afegim per destrossar mobiliari urbà i desfogar les nostres frustracions, sobre si quan ens queixem del poc pes del català a Europa ho fem per la nostra cultura o pel simple fet de queixar-nos, en definitiva, sobre si Europa ens importa alguna cosa o simplement “passem” de tot.
