Article publicat a L’AnoiaDiari el 08/01/2010
Estones de cafè, xerrades animades en qualsevol bar sobre temes tan diferents com futbol, el naixement d’un fill, política, l’última xafarderia d’algun amic o conegut,… Rarament, les converses anaven més enllà de l’àmbit més proper, la família o el cercle d’amics. De la mateixa manera, la informació d’allò que succeïa en el món ens arribava de forma unidireccional, a través de la premsa, la ràdio o la televisió. El paper dels individus era totalment passiu, pràcticament nul, limitat només a rebre i creure’s allò que els explicaven, i les notícies eren susceptibles al control, la manipulació i fins i tot, la censura. No fa gaires anys d’això, però sona com molt llunyà.
Tanmateix, en els últims anys l’evolució de les noves tecnologies ha propiciat que les llars del país hagin passat de tenir només un telèfon fix a tenir varies línies, connexió a internet d’alta velocitat, televisió digital, satèl·lit i un o més telèfons mòbils per persona. El vertiginós avenç de les comunicacions i de com les persones interaccionen entre elles, o amb institucions i empreses, ha modificat la seva conducta fins el punt que ara, el teletreball, demanar hora al metge, o fins i tot seguir el postoperatori d’un pacient a centenars de quilòmetres de l’hospital és una realitat que no estranya a ningú. Del fet anecdòtic de poder parlar per videoconferència amb un familiar llunyà, hem arribat a una situació on estar connectats a la xarxa permanentment s’ha convertit en una necessitat cada cop més imperiosa fins al punt que internet ha passat de ser un privilegi a ser considerat un dret irrenunciable de la nostre societat.
Continueu llegint la resta de l’article “Estem hiperconnectats?” publicat a l’AnoiaDiari
