Catalunya és ràpida, molt ràpida, i no parlo dels avenços tecnològics, o de com la indústria i les universitats inverteixen en I+D, o de la creació de noves i modernes infraestructures, parlo de com aquesta, nostra societat és capaç de passar d’un estat d’ànim -diguem-ho així- que il·lusiona a un altre completament oposat. Si fa quatre dies la societat civil prenia les regnes del país i demostrava com es pot aspirar a quelcom més que ser la part nord-est d’Espanya, avui aquesta mateixa societat es troba contrariada, instal·lada en la més profunda de les decepcions.

Sembla talment com si el cap de setmana de la Diada que va acabar amb la consulta per la independència d’Arenys de Munt juntament amb les declaracions de Laporta fossin unes vacances nacionals. Les vacances són un temps de descontrol, sense horaris, d’anar fent i deixar fer, d’acabar aquell llibre que vàrem aparcar, de llargues converses, i, sobretot, les vacances són un temps per oblidar-nos de la rutina i poder, si més no, desconnectar. I certament el país va trencar amb la rutina, es va marcar un punt d’inflexió entre un Estatut al Constitucional des de fa 3 anys, unes infraestructures que no funcionen, un finançament que perpetua l’espoli fiscal als catalans, … I les ganes de la nostra societat de tirar endavant, de sortir-se’n, d’autoreivindicar-se.

Continueu llegint la resta de l’article publicat a l’AnoiaDiari

Guardiola i el seu equip fan història (Foto: EFE)

Aquest Barça ha fet història i serà recordat per molts com un dels millors equips que mai ha vist jugar. Jo no sóc molt donat a parlar de futbol (crec que ja se’n parla prou) però ara que ja s’ha acabat la temporada faré una excepció. Un petit homenatge al Barça que aquest any ens ha emocionat, ens ha fet gaudir i ens ha fet recuperar la il·lusió com ho va fer aquell ja mític “Dream Team”. No només han jugat bé, sinó que a més han guanyat títols i no s’han deixat endur per l’eufòria d’un 2-6 contra el Madrid o d’una temporada quasi perfecte de principi a fi. Val a dir que els jugadors hi tenen molt a veure, com la directiva, els periodistes, l’anomenat entorn, l’afició, però per sobre de tots, crec que s’ha de reconèixer la tasca de l’equip tècnic i per sobre de cap altre la de Josep Guardiola.

Aquest home és la personificació de la feina ben feta, amb rigor, amb entrega, amb il·lusió, amb ganes, i un llarg etcètera de qualificatius dels quals m’agradaria ressaltar-ne un, amb estil. Sí senyor, aquest Barça ha demostrat que per joc és el millor i també ha donat una gran lliçó d’estil actuant amb modèstia i treball diari. La figura de Guardiola, al meu entendre, ha estat clau. Crescut, esportivament parlant, a la Masia i essent una de les figures del “Dream Team” va deixar el Barça per veure món, per entendre altres formes de veure i viure el futbol i finalment ha tornat, rodejat de bona gent. Ha sabut aprendre, escoltar, deixar-se aconsellar i ha sabut fer-se respectar, fer-se escoltar i transmetre una filosofia de futbol basada en la disciplina i el respecte. Un respecte als vestidors, i també un respecte de portes enfora, a l’afició i als rivals. Ha potenciat el paper de les estrelles de l’equip i les ha sabut compensar a la perfecció amb la il·lusió dels nois de la Masia. Ha respectat als rivals i ha sabut anar amb la cara ben alta defensant els seus principis de treball. I això ho ha sabut transmetre als jugadors.

De l’equip de les tres copes en recordarem centenars de jugades, de moments, de victòries però per sobre de tot, en recordarem aquell noi de la Masia que va començar com a recull pilotes, va triomfar com a jugador i va arrasar com a entrenador. I per acabar em desvio de l’esport per deixar una reflexió que aquests dies ha estat redundant al meu cap, i és que desitjaria que moltes altres persones del món empresarial, polític, docent, etc. prenguessin nota del que han vist i comencessin a treballar amb aquesta entrega, esforç i també modèstia. Potser d’aquesta manera tindríem alguna esperança per poder canviar les coses.

Sant Jordi 2009.

Un any més la Diada de Sant Jordi (o dia dels enamorats catalans per alguns, o dia del llibre per altres), ha propiciat l’intercanvi de milers de roses i l’ampliació de la biblioteca privada de molta gent (en alguns casos pel simple gust de tenir llibres en una estanteria). Les xifres, un any més, han estat astronòmiques i la gentada ha omplert els carrers de viles i ciutats en el primer dia quasi estival que hem viscut enguany.

El vall de xifres ens porta dades esperançadores però també preocupants. És un goig llegir que la facturació en vendes s’ha mantingut respecte l’any passat i no perquè aquest any estiguem en crisi i l’any passat no, com s’entesten a dir els mitjans, sinó perquè aquest any la crisi s’ha fet més evident que l’any passat (alguns creuen que per no parlar d’una cosa, aquesta deixa d’existir). I és una pena llegir que només un 25% dels llibres posats a la venda és escrit en català, cosa que ens hauria de preocupar i ens hauria d’encoratjar a demanar més publicacions en la nostra llengua, enlloc de resignar-nos a comprar el títol en la seva versió castellana. D’altra banda les xifres també ens han deixat el rànquing de més venuts, encapçalat per “Els homes que no estimaven les dones“, de Stieg Larsson, seguit del llibre que més he recomanat, “El silenci“, del periodista Gaspar Hernàndez, i de “L’últim home que parlava català“, de Carles Casajuana.

I com sempre la Diada de Sant Jordi també ens ha deixat un espai a la reivindicació amb les activitats preparades per Òmnium Cultural, de les quals en destaco el concert de Cesk Freixas al C.A.T, o per la Plataforma per la llengua, amb l’espectacle de fusió Detotarrel que va unir en un mateix escenari cantants i músics de la societat d’acollida amb d’altres de nouvinguts, o per moltes altres entitats i associacions del país que no voldria deixar de mencionar però per això ja hi ha mil agendes on-line per consultar-ho.

Parlembé.cat, el bon ús de la llengua catalana

Parlembé.cat és un bloc dedicat a curiositats, vocabulari, frases fetes, incorreccions i altres temes de la llengua catalana, i neix amb la motivació d’aprendre coses noves i descobrir errors comuns (o no tant comuns). Sempre ens trobem algun mot curiós que no sabíem que existia, o bé no tenim gaire clar què significa o simplement fem barreja amb mots d’altres llengües. A Parlembé.cat estem encantats de rebre col·laboracions, així que si us interessa podeu escriure a aquesta adreça de correu.

Enllaç | Parlembé.cat