I altres opinions:

Com els mateixos autors del programa diuen a la seva web “l’estructura de la societat occidental, la pressió constant des de tots els àmbits i les inseguretats personals pròpies del nostre temps fan que cada dia més es busquin eines, trucs i manuals per ser una mica més feliços. Això que fins ara es trobava només als llibres, ‘Bricolatge emocional’ ho porta per primera vegada a la televisió”. Així doncs, a partir d’ara podrem aprendre a ser feliços de la mà de Gaspar Hernández, que també fa un programa a Catalunya Ràdio l’Ofici de viure, i dels seus col·laboradors.

Us deixo l’episodi d’ahir, molt recomanable:

Enllaç a la web del programa Bricolatge emocional

Us deixo la vinyeta que la Vanessa ha recuperat i un enllaç a la compta de twitter de Mafalda que recull les seves millors frases. Gaudiu i penseu!

Hi ha dies que el cel és difús i dies que el cel és diàfan, com les persones. Fer fotos del cel és una forma de posar en imatges els sentits, quasi els sentiments. A partir d’algunes preguntes i respostes a la xarxa amb @trinamilan aquesta setmana hem engegat el meme #fotoscel que està creixent exponencialment, com la pròpia xarxa.

Trobem espais de llibertat dins el món virtual i el real va paral·lel a aquest, posant-nos en qüestió a cada pas. Però no ens equivoquem, som les persones les que fem la xarxa, i això és igual que la vida mateixa, perillosa i meravellosa.

Capturem moments de cel per a capturar moments de vida, i deixar-los dins els bits per a no perdre’ls, per a sentir-los quan els mirem, per a gaudir-los o patir-los i esser-ne conscients de que la fragilitat humana és una de les formes més potents de creació.

El cel no és més que un cúmul de gasos travessats pels raigs de sol o de la lluna, o del cometa o de les joves estrelles blaves. El cel és el barret protector de la ment humana, i les #fotoscel un meme que demostra que encara hi ha humans que només posant una foto a la xarxa, generen vida, vida de la bona.

Hem sortit a BTVnotícies: http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=9728

Hem creat aquest tumblr per recopilar les #fotoscel: http://fotoscel.tumblr.com

S’ha creat un grup a flickr: http://www.flickr.com/groups/1509023@N22/pool/

Han participat ja en aquest meme #fotoscel @mik1977, @oriolllado, @ebenach, @irodon, @clararobles, @losimo, @paulacamps, @samram, @ravigrau, @npini, @mikiortiz, @joanmercadal i @afebrer73

Diu Joan Brossa:
A tu, qui
siguis, t’invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema

Doncs això, a tu, a vosaltres, si voleu seguir el meme #fotoscel només cal que a la xarxa, a qualsevol espai de la xarxa, utilitzeu l’etiqueta i gaudiu dels moments fotografiats. Viure’m, dins i fora de la xarxa.

LLibre: Ligeramente desenfocado de Robert Capa

M’agraden els vinils perquè són una bona opció per a decorar parets i et permeten molt de joc, tant per donar un aire seriós com un aire més distès o fins i tot per a nens. Però aquest vinil el destaco perquè té una particularitat que el fa especial. És un vinil dedicat al món casteller que a més està fet amb molta gràcia. Es pot trobar amb 4 colors (groc, verd, negre i vermell) i en dues mides (petit de 86x79cm i gran de 93x110cm) tot i que alguns dels elements es poden retallar. El seu preu és de 50€, un xic car, però es tracta d’un producte singular.

Enllaç a la fitxa del vinil a Productes de la Terra

Enllaç | Brian Solis a Flickr

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i referendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) trèiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell a la qual m’he adherit. Si vols fer-ho tu només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari en aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.