Habemus nou finançament

Avui finalment ERC ha donat llum verda a la última proposta de finançament presentada per l’estat Español. Era d’esperar que la direcció d’ERC, reunida de forma extraordinària a la seva seu de Barcelona, acabés donant el seu ‘sí’ a la proposta clarament insuficient i que perpetua l’espoli fiscal que en altres pactes havia acceptat CiU. El “culebrón” del nou finançament va començar tot just aprovat el nou Estatut i s’ha allargat durant dos llargs anys en els quals els terminis s’han anat succeint. Tot plegat vol dir que anem dos anys tard i que, segons lo pactat, encara farem tard fins el 2012, any en que s’assolirà la xifra que des de Catalunya es reclamava. Això sempre i quan, com ha passat sempre, aquest termini de 3 anys no serveixi perquè España acabi capgirant la situació i simplement no compleixi ni un 10% de lo pactat.

Deixant de banda el tema de qui i com ha donat el sí, a mi particularment em sembla que tot plegat s’ha fet molt malament. Continuem sent una nació acomplexada que mira a España com un nen petit que acaba de trencar un plat. Em sap molt de greu que partits d’arrel estrictament catalana prefereixin penjar-se una medalla abans que agafar-se de la mà i actuar de forma conjunta. I més greu em sap llegir els comentaris que la gent del carrer deixa als peus de les notícies que anuncien el nou acord. Em fa vomitar llegir el seguit d’acusacions que militants de CiU llencen contra el tripartit i viceversa. No ho entenc. Tant si votem CiU com si votem Esquerra tots i cada un de nosaltres patim les infraestructures viàries amb més peatges d’España, tots patim les infraestructures ferroviàries més deficitàries d’España, tots paguem més impostos que a la resta d’España i tots gaudim d’uns serveis que fan riure comparats amb la resta d’España. Però avui la discussió no és si hem actuat amb idea de país. La discussió, o més ben dit la no discussió, es centra en excuses sobre si un partit ho hagués fet millor que un altre, o en “jo m’he abaixat els pantalons amb el PSOE però tu ho vas fer amb el PP”. Tot plegat estèril i de poca o nul·la utilitat per un país que es continua degradant cada any que passa. Un país sense els suficients recursos per tirar endavant polítiques beneficioses pels seus ciutadans. Un país realment acomplexat i que no te el suficient valor per aparcar batalles internes i començar a treballar unit per l’autèntica batalla amb España.

Un español va dir fa molt de temps; “España va bien”. Avui més que mai, els catalans, amb les nostres baralles internes i amb la nostra desunió, em fet més viva que mai aquesta afirmació.

Recopilació dels últims titulars a la premsa digital (font Saül Gordillo i altres):
Dilluns 13/07/09
Vilaweb: El nou finançament: menys diners que no sembla
Diumenge 12/07/09
Vilaweb: Esquerra avala la proposta del nou model de finançament
3cat24.cat: Puigcercós anuncia que ERC avala el nou model de finançament
Avui.cat: ERC, diu sí
La Vanguardia.es: ERC avala el nuevo modelo de financiación y da por hecho que Cataluña alcanzará los 3.855 millones de euros en 2012
El Periódico.cat: ERC diu que sí al nou model de finançament a l’entendre que Catalunya rebrà 3.855 millones
Nació Digital: ERC accepta la proposta de finançament i salva la unitat del Govern
El Singular Digital: ERC avala l’acord de finançament
Directe.cat: Esquerra avala el nou finançament i defineix l’acord com a “just i exigent”
Crònica.cat: Esquerra avala el nou model de finançament
El Debat.cat: ERC avala el nou model
Racó Català: ERC dóna el seu vistiplau al nou finançament
e-notícies: Esquerra accepta i es penja la medalla