Article publicat a L’AnoiaDiari el 09/10/2009
Catalunya és ràpida, molt ràpida, i no parlo dels avenços tecnològics, o de com la indústria i les universitats inverteixen en I+D, o de la creació de noves i modernes infraestructures, parlo de com aquesta, nostra societat és capaç de passar d’un estat d’ànim -diguem-ho així- que il·lusiona a un altre completament oposat. Si fa quatre dies la societat civil prenia les regnes del país i demostrava com es pot aspirar a quelcom més que ser la part nord-est d’Espanya, avui aquesta mateixa societat es troba contrariada, instal·lada en la més profunda de les decepcions.
Sembla talment com si el cap de setmana de la Diada que va acabar amb la consulta per la independència d’Arenys de Munt juntament amb les declaracions de Laporta fossin unes vacances nacionals. Les vacances són un temps de descontrol, sense horaris, d’anar fent i deixar fer, d’acabar aquell llibre que vàrem aparcar, de llargues converses, i, sobretot, les vacances són un temps per oblidar-nos de la rutina i poder, si més no, desconnectar. I certament el país va trencar amb la rutina, es va marcar un punt d’inflexió entre un Estatut al Constitucional des de fa 3 anys, unes infraestructures que no funcionen, un finançament que perpetua l’espoli fiscal als catalans, … I les ganes de la nostra societat de tirar endavant, de sortir-se’n, d’autoreivindicar-se.
Continueu llegint la resta de l’article publicat a l’AnoiaDiari
