Barak Obama
Avui s’ha confirmat allò que els pronòstics ja ens avançaven fa dies. Obama serà el 41è president dels Estats Units d’Amèrica, la primera potència mundial. Ja sigui per l’important campanya de màrqueting, per la conjuntura econòmica o pel fet de venir d’un període negre gràcies al president Bush, avui tothom es felicita per la victòria del candidat del canvi. Un canvi que molt poc té a veure amb el canvi al que ens tenen acostumats els polítics catalans o espanyols. A Obama ara li queda molta feina a fer, molt a demostrar i en molt poc temps si de veritat vol confirmar el canvi. En menys de dues setmanes hauria de saber transmetre unes línies polítiques clares en el camp econòmic amb reformes profundes del sistema i en poc menys de 4 mesos hauria de portar a la centralitat política als demòcrates, si no vol cometre els errors del seu predecessor Bill Clinton.
Avui tot està per veure. La maquinària dels Estats Units ja s’ha començat a engrassar, a moure, per recuperar aliances i recompondre el prestigi perdut per tants errors passats. Avui som testimonis de l’arribada a la Casa Blanca del primer president afroamericà. Avui tots hauríem de fer una reflexió sobre perquè els Estats Units d’Amèrica són la primera potencia mundial. Un país capaç de treure el pitjor però també el millor de la humanitat. Deixo a criteri de cadascú aquesta reflexió, perquè “Yes, We can”.
