Article publicat a L’Extra nº 315 del 09/09/2009
Que la classe política no està passant pels seus millors moments de credibilitat i confiança és quelcom indubtable. Ho constatem cada dia a la televisió, a la ràdio, als diaris, a internet o a peu de carrer parlant amb la gent, els beneficiaris de la política que fan els nostres polítics. Poc a poc els partits han anat alimentant a autèntics paràsits de la política procedents de les bases, que han anat escalant posicions i s’han anat col·locant, no allà on podien fer més i millor servei a la comunitat sinó allà on podien treure un major profit personal. Aquesta tendència, que s’ha anat coent en els ajuntaments, consells comarcals i diputacions, ha arribat als estaments més elevats i representatius de la nostra democràcia, i certament es nota. Però el més preocupant no és el baix perfil dels caps de cartell que actualment pul·lulen pel país sinó que, un cop comprovats els resultats, els partits encara es continuen alimentant de gent que no busca en la política una vocació sinó un ofici, i bona part d’aquesta ingesta comença als ajuntaments.
No m’agradaria ofendre a ningú. Per bé o per mal porto 10 anys fent política municipal, en segona línia, i sent testimoni de les dificultats de treballar pel teu poble o ciutat i, en aquest temps, he conegut molt bona gent. Persones amb vocació de servei que han dedicat temps, diners i salut en fer allò que creien millor pels seus. Però llastimosament també n’he conegut d’altres, sento dir que la majoria, que es prenen la política com un refugi al seu fracàs en l’àmbit professional o social, que veuen en la seva cadira de regidor l’oportunitat de treure’n un profit personal o que simplement usen el seu poder per influir i ajudar als seus afins en detriment del que és millor per la majoria. Conec molt bons casos de polítics de vocació que si, miren pel seu partit i pels seus votants, però a la vegada miren de fer la seva feina amb professionalitat i rigor, no abusen del seu poder i realment aporten valor a la política i a la comunitat on exerceixen. Crec que els nostres ajuntaments estan mancats d’aquesta gent, que ben sovint els moviments polítics es fan més per satisfer interessos ocults que els interessos generals i que tristament, els bons polítics o bé acaben immersos en aquesta mena d’espiral putrefacte o bé acaben retirant-se i deixant la política als paràsits.
Els nostres partits s’omplen la boca amb la necessitat de recuperar la confiança de la gent amb accions dignes de les millors campanyes de màrqueting però, si realment volen recuperar-la, haurien de començar per la base, apartant els paràsits i controlant allò que els polítics fan i desfan als nostres municipis.
