Twitter, com la resta de xarxes socials, ens ajuda a compartir la nostra vida, allò que fem, veiem, escoltem o pensem. Però certament, en les relacions a través de les xarxes socials, hi manca un factor molt important en la comunicació que només pot donar-se en el cara a cara, i és el fet que no podem creure’ns tot allò que la resta d’usuaris diuen. En un món cada dia més virtual, podem crear un alter ego que tingui tot allò que un mateix no te en la vida real.
Continua llegint →
Facebook compra Frienfeed
Avui he llegit als meus feeds, cosa que no feia des de fa tres setmanes, que Facebook havia comprat Friendfeed per la mòdica xifra de 50 milions de dòlars. Bàsicament aquesta operació s’emmarca dins una estratègia tecnològica que beneficia ambdues companyies però que clarament ve a reforçar a Facebook que amb la compra incorpora un competidor directe i el més important, s’emporta pel seu equip als fundadors de Friendfeed, dos antics directius de Google.
Continua llegint →
Vacances estiu 2009
Avui poso el punt i final a 3 setmanes d’una rutina diferent, a dies en els que he vist un xic del món que em rodeja i a dies en els que he descansat d’allò que faig durant la resta de l’any. Estic molt content d’haver visitat Roma, Saragossa i Carcassona, d’haver-me relaxat a les platges de la Costa Brava, d’haver acabat “El misteri de l’amor“, “Hores prohibides” i “Visibilidad“, llibres que tenia mig començats des de feia segles, d’haver-me engreixat 4 quilets, i per sobre de tot, d’haver recarregat les piles per afrontar aquest nou curs amb tots els projectes que m’esperen i d’haver descansat molt, molt i molt.
Han estat 19 jornades de vacances que he exprimit al màxim però tal i com comencen, acaben; i no s’hi pot fer res. Haig de reconèixer que he estat temptat de no tornar però si una cosa fa especials les vacances és que acaben i per tant ara toca pensar en les següents (potser no esperaré l’estiu del 2010) i en tots aquells llocs que han quedat pendents; Berlín, Amsterdam, Brusel·les, Lisboa, Escòcia, Praga, Menorca, Florència… buff, a treballar!!
Publicat dins de Personal
|
Francisco Camps, President de la Generalitat Valenciana
Durant els últims mesos s’han destapat presumptes trames de corrupció com la del Cas Gürtel, la més mediàtica, que afecta a alts càrrecs del Partit Popular de València i Madrid. Sembla que pressumptament, funcionaris i càrrecs electes vinculats a aquest partit haurien rebut regals a canvi d’adjudicacions de tots tipus (obres, serveis, organització d’actes, …) per grans quantitats de diners. Els noms propis vinculats a la trama són tant importants com el mateix President del País València, Francisco Camps, l’alcaldessa de València, Rita Barberà, o alcaldes de diverses poblacions de la Comunitat de Madrid. Amb tot, el debat generat al voltant d’aquesta trama és prou important, deixant de banda quin en sigui el partit polític perjudicat, ja que posa de relleu les males pràctiques dels nostres polítics i obre la discussió sobre la necessitat de controlar amb lupa la feina dels càrrecs públics que no tenen cap pudor en deixar-se estimar, per exemple, quan són convidats a la final de la Copa d’Europa (vol i entrada pagats) o accepten dinars en bons restaurants o usen l’helicòpter institucional per ensenyar a la família com és veu el país des de l’aire.
Continua llegint →
