Us deixo aquesta infografia que descriu en quina direcció i com una marca acaba connectant amb el consumidor.
Enllaç | Brian Solis a Flickr
Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i referendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.
Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) trèiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.
Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.
Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell a la qual m’he adherit. Si vols fer-ho tu només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari en aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.
La gestió de la reputació on-line o ORM (Online Reputation Management) és cada dia més important en el món digital. Moltes vegades es tendeix a barrejar els conceptes de marca i reputació però, entre ells, existeix una gran diferència. Mentre la marca la creem, la construïm i la controlem nosaltres, tant si és la nostra marca personal o la d’una empresa, la reputació és quelcom que no depèn de nosaltres sinó de com el nostre entorn ens percep. I aquest tret diferencial entre marca i reputació, el control, és un fet que no podem obviar.
Avui en dia ens trobem amb usuaris que han deixat d’ésser subjectes passius, receptors d’un determinat servei o producte, per convertir-se en generadors d’opinió que, amb menor o major mesura, poden influir positiva o negativament en com els altres usuaris perceben la nostra marca. La monitorització constant de tot el que es diu de nosaltres a la xarxa i la capacitat per contestar de forma àgil i eficaç són claus. Per tant, avui en dia, ja no és tant important aparèixer als primers llocs dels resultats de cerca, que també, sinó que els resultats de les cerques ofereixin una opinió positiva de nosaltres. I per tot, és fa més necessari que mai la figura del gestor de reputació, que ha de tenir un pla ben definit, actuar amb temps i treballar de forma preventiva.
Continua llegint
Pictofy.com és un blog sobre icones i recursos gràfics que he endegat conjuntament amb na Lali Masriera i en Daniel Ruiz. Hi podeu trobar icones per descarregar, vectors, alguna tipografia i la referència d’alguns dels autors d’aquests materials. No té cap més pretensió que la de recopilar el que ens sembla interessant i compartir-ho a la xarxa. Hem habilitat diverses eines, per a fomentar la conversa i rebre les vostres aportacions, com un compte a Twitter i una pàgina a Facebook. De moment ho fem en anglès, però la veritat és que de text n’hi ha poc. El que prima per damunt de tot és la imatge i els recursos compartits.
Article publicat a L’AnoiaDiari el 08/01/2010
Estones de cafè, xerrades animades en qualsevol bar sobre temes tan diferents com futbol, el naixement d’un fill, política, l’última xafarderia d’algun amic o conegut,… Rarament, les converses anaven més enllà de l’àmbit més proper, la família o el cercle d’amics. De la mateixa manera, la informació d’allò que succeïa en el món ens arribava de forma unidireccional, a través de la premsa, la ràdio o la televisió. El paper dels individus era totalment passiu, pràcticament nul, limitat només a rebre i creure’s allò que els explicaven, i les notícies eren susceptibles al control, la manipulació i fins i tot, la censura. No fa gaires anys d’això, però sona com molt llunyà.
Tanmateix, en els últims anys l’evolució de les noves tecnologies ha propiciat que les llars del país hagin passat de tenir només un telèfon fix a tenir varies línies, connexió a internet d’alta velocitat, televisió digital, satèl·lit i un o més telèfons mòbils per persona. El vertiginós avenç de les comunicacions i de com les persones interaccionen entre elles, o amb institucions i empreses, ha modificat la seva conducta fins el punt que ara, el teletreball, demanar hora al metge, o fins i tot seguir el postoperatori d’un pacient a centenars de quilòmetres de l’hospital és una realitat que no estranya a ningú. Del fet anecdòtic de poder parlar per videoconferència amb un familiar llunyà, hem arribat a una situació on estar connectats a la xarxa permanentment s’ha convertit en una necessitat cada cop més imperiosa fins al punt que internet ha passat de ser un privilegi a ser considerat un dret irrenunciable de la nostre societat.
Continueu llegint la resta de l’article “Estem hiperconnectats?” publicat a l’AnoiaDiari
