
Avui he descobert a Tété. Ha sonat a ICatFM i de seguida, pel seu to de veu, per la cançó, molt ben triada, i per un munt de sentiments que en aquell moment m’han fet apreciar la música d’una forma diferent, m’ha agradat. Tété és un músic francès nascut a Dakar (Senegal) l’any 1975.
Musicalment, dibuixa la seva inspiració en el blues del delta del Mississipi i expressa les histories quotidianes que ell mateix qualifica de pop blues. Els seus texts són inspiracions d’observacions diàries sobre la felicitat, els desitjos. Anomenat el Ben Harper francès destaca per la seva veu lleugera que sedueix naturalment les notes altes sota influència de Kéziah Jones, Bob Dylan y Jimmy Hendrix.
Discografia
2006 : Le Sacre des Lemmings
2003 : A la faveur de l’automne
2002 : Par monts et vallons (Live)
2001 : L’air de rien
1999 : Préambule
Enllaços
Web oficial de Tété
Cançó: La ballade de Oogie Tsuggie (les temps changent)
Publicat dins de Música
|
Oh pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau —però no vull l’oblit.
Màrius Torres (Lleida 1910-Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental 1942)
Publicat dins de Cites
|
Etiquetat com a cita, Màrius Torres
|
Avui m’han fet arribar un interessant bloc amb un article “101 raons per no utilitzar flash“, en castellà, que ens dona motius per reflexionar sobre la necessitat o no d’utilitzar flash en la programació web. Personalment no puc estar més d’acord amb el contingut de l’article, crec que utilitzar flash en un moment en que es prima, o s’hauria de primar, els continguts, l’accessibilitat, el posicionament, etc és un error que pot marcar la diferència entre l’èxit o el fracàs d’un projecte. No dic amb això, que no hem d’utilitzar mai flash, però si, que l’hem d’utilitzar on toca i quan toca.

Avui, com cada 28 d’abril des de 1688, Piera celebra la renovació del Vot de Poble a la Sagrada Imatge del Sant Crist. Gent de Piera i vinguda de l’Anoia, Penedès, Baix Llobregat i Bages es congreguen a Piera per venerar aquesta imatge trobada que segons conten les escriptures antigues, en unes condicions molt similars a les actuals, va fer ploure quan va ser tret en processó. Independentment de les creences de cadascú, la veritat és que la Imatge desperta gran devoció i respecte entre la gent, que ha trobat en aquesta imatge de Crist crucificat una font de fe.
Fragment de la llegenda del Sant Crist de Piera:
La tradició afirma que a Piera i comarca, sofrint una terrible sequedat de dos anys i atribolats per una fam i misèria espantoses, un jove pelegrí en passar per Santa Creu de Creixà, aleshores terme de Piera, va trucar a la porta de la casa d’una dona vídua i pobra, però molt pietosa, anomenada Maria Lleopart o Lleoparda, demanant-li almoina. Trobant-se ella en tan greu necessitat li digué que no el podia socórrer, que no tenia ni un mos de pa. El pelegrí li va contestar que el Senyor, compadit, faria ploure l’aigua necessària si es portava en pública i solemne processó de rogatives una imatge incògnita de Crist Crucificat que trobarien a l’Hospital de la vila de Piera. I per confirmar aquesta veritat li demana que vagi a la pastera on trobarà quelcom per menjar. La pietosa dona sabia bé que no hi havia res, però, davant la instància del pelegrí, hi anà i va trobar un pa. En aquest moment desaparegué el pelegrí, que es creu que fou un àngel. Admirada d’aquest fet vingué a la vila de Piera a assabentar-ho al rector i al batlle. Comprovat el cas, ho exposaren al Bisbe de Barcelona i es féu la 1.ª gran rogativa. A ella es congregaren tots els pobles veïns de la comarca i altres. I no els faltà l’aigua tan necessària, per intercessió d’aquesta venerada imatge.
Publicat dins de Piera
|
Etiquetat com a festes, Piera, sant crist, tradicions
|

Coincidint amb Sant Jordi, la Fundació Puntcat ofereix descomptes del 50% pel registre de nous dominis .cat mitjançant la distribució de codis promocionals. Per aconseguir el codi ens proposen un joc de cinc preguntes sobre el rei Jaume I aprofitant que es commemora el 800 aniversari del seu naixement. L’any passat s’havia distribuït mitjançant punts de llibres.
Actualment els dominis .cat ronden els 30.000, xifra no menyspreable, que ja va provocar una baixada de preus del 25% a principis d’any. Esperem que segueixi aquest creixement i que en un futur no molt llunyà celebrem noves baixades en els preus.