Avui he usat una paraula d’aquelles que només sents de tant en tant, una d’aquelles paraules tant nostrades que en sentir-les penses “aquest és un català d’arrel”, o no…
Doncs no m’allargo més i aquí us en deixo el significat extret de la web Roda Mots.
cigaló [de cigala]
m 1 Copeta d’aiguardent, de rom o d’un altre licor. Cada dia anava al bar a fer el cigaló.
2 esp Beguda que consisteix en cafè al qual ha estat afegit un raig de licor o, especialment, de conyac.
Els dies no comptats són la felicitat de la vida, i els anys comptats, la seva raó.
Elias Canetti, escriptor búlgar d’origen sefardita en llengua alemanya (1905-1994)
Un dietari poètic, en el sentit més ampli del terme, com a recull d’unes vivències concretes a través del temps i dels dies, que parlen a través dels versos, com anotacions aparentment immediates. Un dietari, també, sentimental, moral i intel·lectual, perquè parla de totes aquelles coses que ens condicionen i que no es veuen, i que creixen des de dins per conduir els nostres actes i les conseqüències d’aquests actes. Dividit en quatre parts, com les quatre estacions amb què el temps parla i es concreta, L’arrel i la pluja és, doncs, com un conte amb protagonistes, amb principis i finals, amb nusos i desenllaços, en un poemari-bloc en què els poemes transiten per formes mètriques diverses, entrelligades, i que a poc a poc, per reiteració o contraposició, van creant un discurs paral·lel al correlat que expliquen.
Aquest bloc ha tingut un temps d’inactivitat, que per altra banda ja vaig avisar (perquè conec la meva constància), i durant aquest temps han passat coses com la presentació de la revista Time Out. De periodicitat setmanal en acosta per menys de 2 euros l’agenda cultural, artística i les propostes més suggerents per viure Barcelona d’una forma diferent. Us la recomano, més encara si sou com jo de fora de Barcelona i no esteu al dia de tot el que podeu fer a part de les cues a la B-23.
Plantada d'arbres a Catalunya
El principat té una especial riquesa natural que en els darrers anys s’ha vist esquarterada pels incendis i les conductes no gaire cíviques de gent amb la creença que els boscos són abocadors i que tot fa “adob”. Tot plegat ens ha portat a una situació insostenible que avui, gràcies a la iniciativa de Catalunya Ràdio que fa els 25 anys i la Fundació Territori i Paisatge que en fa 10, s’ha vist esmerçada en part per la plantada de 35.000 pins arreu del principat. Aquesta iniciativa en la que han col·laborat unes 40.000 persones s’emmarca dins el projecte del Premi Nobel de la Pau Wangari Maathai i el seu moviment Cinturó Verd que pretenia plantar 1.000 milions d’espècies vegetals cada any durant un decenni.
A tots ens agrada sortir un dia de ciutat per passar-lo al camp sota l’ombra dels arbres, caçar bolets o córrer rodejats de naturalesa i respirar aire. Aire pur. Podem estar contents, tot i que no victoriosos, per la plantada d’avui i sobretot no em d’oblidar que això no acaba aquí i que si volem deixar un món millor de com el vam trobar em de continuar amb iniciatives com les d’avui.
