Via “Educació Emocional, una filosofia de vida” un dels blocs guanyadors dels 2ons Premis Blocs Catalunya que va tenir lloc ahir a Vic, m’arriba aquest vídeo que m’ha semblat absolutament genial. No m’he pogut estar de compartir-lo!
En un món on la feina, la competitivitat, el poder i l’ambició semblen el més important, trobem aquelles petites coses que de debò ens omplen i que res tenen a veure amb termes tant grisos i buits, sinó amb l’espontaneïtat, les emocions, les motivacions, els sentiments i l’amor. Explotem-los doncs :)
Al bloc de Jordi Garcia (1984) he trobat aquest vídeo que resumeix en 8 minuts què és i per què servirà Google Wave, la última joguina amb la que Google vol conquerir el món, almenys el digital. Avui uns quants afortunats ja han pogut provar l’aplicació i jo, curiós de mena, ja he demanat la meva invitació.
La Mercè deixa un reguitzell d’actes per tots els gustos, repartits per molts indrets de la ciutat, que en certa manera tanquen l’estiu amb cultura, tradició, espectacle, mestissatge, música, etc. com si es tractes del resum a tot allò que hem viscut en la època de l’any menys rutinària. Però si per alguna cosa la Mercè em resulta interessant és per la música, per les propostes en diferents escenaris, pèl BAM! I és que cada any el Barcelona Acció Musical creix i ens acosta propostes que no per més conegudes resulten menys interessants.
Enguany, per variar, el concert de la Damm ha estat un dels més esperats i sens dubte no ha decepcionat. Els Manel, Billy the Vision i The Hives van ser espectaculars, i qui ho havia de dir? Com recorda Xavier Mercadé fa dotze mesos els Antònia estaven tocant davant de milers de persones a la Damm i els Manel ho feien als Jardinets de Gràcia. I ara, després d’un estiu on hem tingut Manel fins a la sopa, s’ha demostrat que cantar en català, però sobretot entonar unes lletres sentides, cantades per gent normal i per a gent normal, te premi. Manel ha pujat com l’escuma, s’ha convertit en referent i sobretot ho ha fet sense renunciar al seu estil (molt peculiar, per cert), a la seva llengua i al seu públic fidel. Durant aquest any han comptat amb la complicitat dels mitjans, que ens han apropat als Manel i ens els han fet nostres, un grup que no necessita reivindicar res a les seves lletres, simplement són ells, cantant de la forma que saben. I és probablement aquest el seu major èxit.
I si una cosa ens deixa el BAM és aquesta sensació que els grups autòctons no són menys que altres grups internacionals, que poden compartir cartell i que això és el més normal del món. I de tots els grups que aquest any han estat convidats m’agradaria destacar, a banda dels Manel, a Ix!, Billy the Vision, The Hives, Anni B Sweet, El Petit de Cal Eril, Boat Beam, Patrick Wolf, … vaja, cec que n’estic destacant masses :) Sigui com sigui, crec que estem vivint un moment de gran efervescència en el panorama musical del país, que alguna cosa ha canviat, potser la manera de fer música, o potser la manera com el nostre país entén la música.
Foto de Xavier Mercadé
