Sant Jordi 2009.
Un any més la Diada de Sant Jordi (o dia dels enamorats catalans per alguns, o dia del llibre per altres), ha propiciat l’intercanvi de milers de roses i l’ampliació de la biblioteca privada de molta gent (en alguns casos pel simple gust de tenir llibres en una estanteria). Les xifres, un any més, han estat astronòmiques i la gentada ha omplert els carrers de viles i ciutats en el primer dia quasi estival que hem viscut enguany.
El vall de xifres ens porta dades esperançadores però també preocupants. És un goig llegir que la facturació en vendes s’ha mantingut respecte l’any passat i no perquè aquest any estiguem en crisi i l’any passat no, com s’entesten a dir els mitjans, sinó perquè aquest any la crisi s’ha fet més evident que l’any passat (alguns creuen que per no parlar d’una cosa, aquesta deixa d’existir). I és una pena llegir que només un 25% dels llibres posats a la venda és escrit en català, cosa que ens hauria de preocupar i ens hauria d’encoratjar a demanar més publicacions en la nostra llengua, enlloc de resignar-nos a comprar el títol en la seva versió castellana. D’altra banda les xifres també ens han deixat el rànquing de més venuts, encapçalat per “Els homes que no estimaven les dones“, de Stieg Larsson, seguit del llibre que més he recomanat, “El silenci“, del periodista Gaspar Hernàndez, i de “L’últim home que parlava català“, de Carles Casajuana.
I com sempre la Diada de Sant Jordi també ens ha deixat un espai a la reivindicació amb les activitats preparades per Òmnium Cultural, de les quals en destaco el concert de Cesk Freixas al C.A.T, o per la Plataforma per la llengua, amb l’espectacle de fusió Detotarrel que va unir en un mateix escenari cantants i músics de la societat d’acollida amb d’altres de nouvinguts, o per moltes altres entitats i associacions del país que no voldria deixar de mencionar però per això ja hi ha mil agendes on-line per consultar-ho.
